Estudi ginecològic
A continuació fem una breu exposició de les proves que es poden realitzar a una pacient en un estudi d'esterilitat, per tal que la dona conegui en que consisteix cada prova i la seva finalitat.
No totes les proves es realitzen a la mateixa pacient. És l'especialista el que determina quines proves es fan i l'ordre d'aquestes proves, depenent de les característiques de cada pacient, del dia del cicle menstrual o de la urgència de la parella en acabar l'estudi.
Les proves que es poden realitzar son:
- Analítica general
- Temperatura basal
- Ecografia transvaginal. Endosonografia, Doppler dúplex color o Histerosonografia
- Histerosalpingografia
- Biòpsia endometrial
- Histeroscòpia
- Test post-coital de Syms-Hünner. Estudi del moc cervical
- Laparoscòpia
Analítica general
Es realitza una extracció de sang, per valorar paràmetres com, l'estat general de la pacient, el cariotip (per conèixer les seves característiques cromosòmiques), el seu equilibri hormonal i l'estat serològic enfront de determinades malalties infecto-contagioses.
En ocasions aquests anàlisis es fan després de l'administració de certs medicaments per veure el tipus de resposta de l'organisme als mateixos i poder indicar el millor tipus de tractament. Són els anomenats Test Dinàmics.
Temperatura basal
És un mètode indirecte per comprovar si hi ha ovulació. Es basa en l'anomenat efecte termogènic d'una hormona ovàrica que fa la seva aparició després de l'ovulació, la progesterona. Degut a ella hi ha una elevació de la temperatura corporal d'aproximadament unes 5 dècimes. Aquest augment es manté en tota la segona meitat del cicle, des de l'ovulació fins a la següent regla.
La temperatura s'ha de prendre diàriament en l'anus, la vagina o la boca sense canviar mai el lloc del registre. Aquesta temperatura haurà de registrar en un gràfic que valora el metge mensualment. (Actualment és una tècnica poc utilitzada).
Ecografia transvaginal: Endosonografia, Doppler dúplex color o Histerosonogafia
La ecografia transvaginal o endosonografia, és una tècnica bàsica, no només en l'estudi de l'esterilitat sinó també en el seguiment del tractament. És un procediment simple, indolor i còmode de fer que aporta informació sobre la morfologia de l'úter i els ovaris.
Determina si pot haver malformacions i anomalies uterines o ovàriques, que justifiquin problemes de fertilització o d'implantació. També ens permet fer l'estudi de la qualitat de la foliculogénesis.
La injecció de sèrum fisiològic o líquids similars a l'interior de la cavitat uterina permet fer un anàlisi de la mateixa, detectant alteracions morfològiques sospitoses en la radiografia de l'úter o en l'ecografia.
Histerosalpingografia
Consisteix en la injecció d'un contrast ràdio opac a través del coll uterí. Podem veure el contorn intern de l'úter i les trompes, i comprovar la permeabilitat d'aquestes, mitjançant radiografies.
Amb aquesta exploració podem diagnosticar malformacions uterines, existència de pòlips o fibromes uterins que afectin la cavitat, si les trompes són o no permeables, les característiques de les mateixes, etc.
Biòpsia endometrial
Aquesta prova ens permet comprovar el grau de maduració i preparació de l'endometri, que és la capa interna de l'úter, per permetre la nidació d'un possible òvul fecundat. Es pot associar amb una determinació de progesterona plasmàtica, per correlacionar l'efecte d'aquesta hormona sobre l'endometri.
És una tècnica simple i poc agressiva, que es fa a la consulta i no necessita preparació prèvia, ni requereix anestèsia. Consisteix en obtenir un petit fragment d'endometri mitjançant aspiració amb una cànula adequada.
Histeroscòpia
És la tècnica que ens permet comprovar l'estat de la matriu i la presència o absència d'anomalies causants d'esterilitat, permetent en alguns casos solucionar-les en el mateix acte operatori.
S'introdueix un sistema òptic molt fi, en forma de tub, per via vaginal a través del coll uterí, a l'interior de la cavitat de l'úter.
Test post-coital de Syms-Hünner. Estudi del moc cervical
El moc que segrega el coll de l'úter té un paper important, permetent el pas dels espermatozoides cap a l'interior de l'úter. L'estudi del moc cervical permet comprovar si les modificacions d'aquest són les adequades per a cada fase del cicle, i per tant, si permet el pas dels espermatozoides cap a l'úter i les trompes.
La prova consisteix a obtenir una mostra de moc i comprovar una sèrie de característiques macroscòpiques i microscòpiques. Aquest estudi es complementa amb el Test postcoital, que consisteix en veure el número, grau de penetració i motilitat dels espermatozoides en el moc cervical de la dona, permetent d'aquesta manera comprovar la compatibilitat moc-semen.
Si es sospita d'una causa immunològica en l'esterilitat per incompatibilitat entre el moc i el semen, es sol licita l'anomenat Test de Müller, que consisteix a efectuar la prova de penetració dels espermatozoides a través del moc cervical "in vitro", és a dir, al laboratori. Es posa en un portaobjectes una mostra del moc cervical uterí amb una gota de semen i es verifica el grau de penetració dels espermatozoides a l'interior del moc cervical. (Actualment és una prova poc utilitzada).
Laparoscòpia
És una tècnica exploratòria molt útil en l'estudi de l'esterilitat que ens permet investigar els aspectes morfològics dels genitals interns femenins. Es realitza sota anestèsia general introduint el laparoscopi, que és un sistema òptic en forma de tub, a través d'una petita incisió a nivell del melic.
Es poden observar directament les característiques de l'úter, trompes, ovaris, així com l'estat general de la pelvis i d'aquesta manera és possible diagnosticar la majoria de les causes capaces de produir esterilitat orgànica. A més, en el transcurs de la laparoscòpia podem comprovar la permeabilitat de les trompes introduint un colorant per via vaginal, a través del cèrvix, i comprovant la seva sortida pels orificis de les trompes, en el cas que aquestes siguin permeables. Aquesta prova s'anomena Cromoperturbación.
