Fecundació In Vitro
La Fecundació In Vitro (FIV) és el tractament destinat a obtenir els gàmetes de la dona i de l'home per poder ser fecundats al laboratori. El resultat d'aquesta fecundació donarà lloc a embrions que es cultiven in vitro fins diferents estadis del seu desenvolupament. Posteriorment es transferiran a l'úter matern on hauran d'implantar.
La Fecundació In Vitro, està indicada en aquells casos en què existeixi:
- Absència o obstrucció de les trompes de Fal.lopi
- Semen amb alteracions en el nombre, la forma i / o la motilitat dels espermatozoides
- Endometriosi
- Alteracions de l'ovulació
- Edat avançada
- Error de tècniques anteriors per al tractament de l'esterilitat
- Altres
Els riscos i complicacions que es poden presentar a causa d'una Fecundació In Vitro són:
- Gestació múltiple (dos o més fetus)
- Hiperestimulació:consisteix en una resposta exagerada al tractament d'estimulació de l'ovari
- Depressió, que pot venir com a conseqüència del fracàs de la tècnica
- LUF (Luteal Unrupted Folicle o Fol.licle luteinitzat i no trencat): consisteix en la pèrdua de la ovulació per una descàrrega anormal i precoç de l'hormona responsable de la maduració del oòcit.
El registre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) l'any 2005 referia una taxa d'embaràs del 38.1% per transferència. Actualment al nostre centre la taxa global d'embaràs per transferència és de gairebé del 50%. Tanmateix és important destacar que la probabilitat d'èxit pot variar depenent sobretot de l'edat de la dona i en dones d'edats inferiors als 35 anys arribem a una taxa d'embaràs per transferència major al 60%.
La Fecundació In Vitro consta de diferents etapes:
- Recuperació dels oòcits. Punció ovàrica
- Fecundació
- Cultiu embrionari
- Transferència embrionària
- Congelació d'embrions
Estimulació del ovaris
La estimulació ovàrica permet augmentar el nombre d'òvuls (oòcits) madurs disponibles i programar el moment de la seva recollida. Es pot fer directament o indirectament mitjançant l'administració d'uns fàrmacs que estimulen el desenvolupament de més d'un fol.licle en l'ovari.
Aquesta estimulació es controla mitjançant ecografies vaginals, per observar la quantitat i la mida dels fol.licles, i analítiques en sang, per determinar els nivells d'estradiol, que és l'hormona que produeixen els fol.licles en creixement. Els resultats obtinguts es valoren per saber si es segueix la mateixa pauta de tractament o es modifica amb la finalitat d'obtenir la millor resposta possible de l'ovari al tractament. Quan la resposta a l'estimulació sigui la correcta, es programarà la recollida dels oòcits.
Recuperació dels oòcits. Punció ovàrica
El dia que té lloc l'ovulació és el dia en que s'han de recuperar els oòcits que estan madurant a l'interior dels fol.licles.
La punció fol.licular és una intervenció transvaginal guiada ecogràficament. Es fa a quiròfan sota una sedació suau i dura aproximadament uns 20 minuts. Una vegada recollits els oòcits passen al laboratori on s'analitzen i es deixen en medis de cultiu específics fins al moment de la fecundació.
Paral.lelament a la punció s'obté la mostra de semen. Es processa per seleccionar els espermatozoides de millor qualitat, que seran els que s'utilitzin per a la fecundació dels oòcits.
Fecundació
La fecundació dels oòcits es pot dur a terme mitjançant dues tècniques:
- Fecundació convencional: Es diposita una quantitat determinada d'espermatozoides en el medi de cultiu on es troben els oòcits. Aquesta tècnica s'utilitza generalment quan les mostres de semen són de bona qualitat.
- Injecció Intracitoplasmàtica d'Espermatozoides (ICSI): És el biòleg qui introdueix l'espermatozoide dins de l'oòcit. Gràcies a aquesta tècnica queden resolts la majoria de problemes procedents de la infertilitat masculina (més informació, vegeu apartat tècniques complementàries).
Cultiu embrionari
Al voltant de 16 hores després de la fecundació, es verifica el nombre d'embrions fecundats correctament. A partir d'aquest moment els embrions romanen en cultiu realitzant les corresponents divisions.
Normalment els embrions estan en cultiu uns tres dies, encara que el moment de la transferència pot variar entre el segon i el sisè dia.
Transferència embrionària
La transferència consisteix en posar els embrions seleccionats dins de l'úter matern. El nombre d'embrions a transferir oscil.la entre 1 i 3 embrions. La parella serà aconsellada en tot moment sobre quants embrions transferir, per intentar arribar a l'embaràs i a la vegada, evitar una gestació múltiple.
La transferència es realitza en un quiròfan al costat del laboratori. La introducció dels embrions és per via vaginal amb control ecogràfic i (excepte en casos excepcionals) no necessita cap tipus d'anestèsia, ja que és indolora.
Sobre el dia 13 post-transferència la pacient es farà una prova d'embaràs en sang, per determinar si està embarassada.
Congelació d'embrions
Quan en un cicle de fecundació in vitro hi ha embrions viables sobrants, aquests es congelen en nitrogen líquid. No tots els embrions no transferits són aptes per a la congelació.
El destí dels embrions congelats pot ser:
- La utilització per a la pròpia dona
- La donació amb fins reproductius
- La donació per a la investigació
- La fi de la seva conservació sense altra utilització
Actualment els resultats d'embaràs en transferències amb embrions congelats són molt similars a la transferència d'embrions en fresc.
