En una parella fèrtil, en condicions normals, hi ha una ovulació espontània on només es desenvolupa 1 fol.licle, per tant amb l'ovulació s'expulsarà un òvul de l'ovari. Les possibilitats d'embaràs en aquestes parelles i, en aquestes circumstàncies, serà del 20% per cicle. 

La inducció de l'ovulació consisteix en aconseguir que el nombre de fol.licles, en un mateix cicle, sigui més d'un, per augmentar així, les possibilitats d'embaràs. Això es pot aconseguir mitjançant l'administració de fàrmacs (orals o injectables) que estimulen els ovaris, per obtenir el desenvolupament simultani de diversos fol.licles.

Aquesta estimulació ovàrica es pot fer actuant directament o indirectament sobre l'hormona FSH (hormona estimulant del fol.licle).

Mitjançant un control ecogràfic i una determinació en sang de l'hormona estradiol es segueix aquesta estimulació ovàrica i també es controla que no es produeixi una sobreestimulació ovàrica, amb el possible risc d'embaràs múltiple.

Quan els fol.licles han assolit la seva maduresa, s'administra una dosi de l'hormona LH (hormona luteïnitzant), que indueix l'ovulació 36 hores després de la seva administració. 

En saber l'hora de l'ovulació, es programen les relacions sexuals.

S'aconsellen entre tres i sis cicles de tractament mitjançant la inducció a l'ovulació.